Plorar és bien

Plorar. Parlem-ne. Existeixen moltes raons de per què plorem, podem plorar d'alegria o de tristor, de felicitat o de por. Podem dir que plorar és una forma d'expressar-se, una emoció? És una resposta complexa cap a certs tipus d'estímuls emocionals? Ens fa vergonya plorar en públic, ens fa vergonya que algú ens miri plorant, perquè ens pensem que això ens fa veure dèbils davant la resta. Plorar ens fa sentir menys persona, mostrar debilitat davant d'aquella persona. I jo pregunto: I? No tenim dret a plorar? No ens fa ser menys dèbil plorar, perdonem que t'ho digui. Així que si fa temps que no plores, no sé quina vida tens, tots tenim ganes de plorar, tots, sigui per coses bones o coses dolentes. Per tant, plora d'una puta vegada, emocionat per una cançó, pensa en aquelles persones que has perdut en el camí, per aquell moment de felicitat que vas tenir aquell dia. És bo i sa plorar. Ploro. Sí. Ploro molt en privat i en públic. I per què plores? Perquè ho necessito. Necessito buidar, necessito pensar en tot allò que em fa plorar. Per tot això: - Ploro en escoltar aquella cançó que m'omple de felicitat. - Ploro per aquell amic que ja no hi és. - Ploro recordant aquells moments de felicitat amb ell. - Ploro del riure que em va fer aquell àudio. - Ploro per aquella abraçada plena de sentiment. - Ploro per ser com sóc, per aquella vegada que em vas dir: ets una mala persona. Vaig plorar molt, perquè sé que tenies raó. - Ploro per totes aquelles persones que he fet mal amb la meva manera de ser. - Ploro d'alegria al saber que estàs bé. - Ploro en recordar el feliç que estava en aquell concert. - Ploro per no saber gestionar les emocions alguns cops. - Ploro a l'arribada d'aquella cursa de muntanya de 85 kms. - Ploro mentre corria en aquella cursa tot sol de nit per la meva àvia. - Ploro per desitjar-me no fer més mal a ningú. - Ploro al saber que he aprovat aquell examen que durant moltes hores abans vaig estudiar. - Ploro en arribar a casa quan el metge em va dir: tens una puta malaltia crònica. - Ploro al saber que no podré fer allò que més m'agrada: córrer per muntanya. - Ploro a l'arribar primer a una cursa. - Ploro amb els amics, amb la família, sol, amb tu. - Ploro per la gent que estimo. - Ploraré quan torni a anar al concert de Delafé i me'n adoni que és aquell moment, aquell lloc on vull estar. Ser de llàgrima fàcil, sensible, emocional, no té res de dolent. M'ajuda a buidar, a pensar les coses, a valorar-les. De saber que estem aquí i ara. Consell del dia. Ploreu.