A vosaltres, Helena i Òscar i a tota la banda de las Trompetas de la Muerte . Fa temps que us volia escriure, i aquest 2022 quan vaig veure que tornàveu, vaig tenir l'oportunitat de veure-us en directe i decidir a fer aquest escrit. No sé si arribareu a llegir aquesta entrada, i si la contestareu, però aquí està. Per vosaltres. Mai abans he escrit sobre cap grup de música. Mai he expressat els meus sentiments i emocions envers un grup de música, però aquest cop he decidit fer-ho. Sobre vosaltres, sobretot el que transmeteu a sobre de l’escenari. Simplement perquè us adoneu, sigueu conscients del que provoqueu (o almenys a mi) a la gent que us escolta. Fa molts anys que us segueixo, el primer concert que us vaig veure sense coneixe-us, va ser a una Festa Major de Terrassa no recordo l'any, 2008 poder? Allà us vaig descobrir, i des de llavors us he anat seguint, quan us vau separar i ara heu tornat. Teniu alguna cosa diferent, diferent de la resta de grups dels quals he esco...
Plorar. Parlem-ne. Existeixen moltes raons de per què plorem, podem plorar d'alegria o de tristor, de felicitat o de por. Podem dir que plorar és una forma d'expressar-se, una emoció? És una resposta complexa cap a certs tipus d'estímuls emocionals? Ens fa vergonya plorar en públic, ens fa vergonya que algú ens miri plorant, perquè ens pensem que això ens fa veure dèbils davant la resta. Plorar ens fa sentir menys persona, mostrar debilitat davant d'aquella persona. I jo pregunto: I? No tenim dret a plorar? No ens fa ser menys dèbil plorar, perdonem que t'ho digui. Així que si fa temps que no plores, no sé quina vida tens, tots tenim ganes de plorar, tots, sigui per coses bones o coses dolentes. Per tant, plora d'una puta vegada, emocionat per una cançó, pensa en aquelles persones que has perdut en el camí, per aquell moment de felicitat que vas tenir aquell dia. És bo i sa plorar. Ploro. Sí. Ploro molt en privat i en públic. I per què plores? Pe...