Salta al contingut principal

L'educació, en dubte.

Hem rebut una bona educació a secundària? Què és l'educació? A vegades i ara cada cop més, em pregunto si he rebut una bona educació, em pregunto si s'imparteix una educació de qualitat a secundària i batxillerat, i és quan em sorgeixen molts dubtes de què s'està fent i com s'està fent. Penso que en general des de fa temps, no hi ha una bona educació en la gran part dels centres educatius on fan secundària, ni encara menys a batxillerat. Que simplement l'objectiu és una nota, un número per fer allò que vols. I la gent que no arriba a aquesta nota (l'aconsegueixes estudiant una matèria que no té res a veure en el que vols fer), no és apta per fer i estudiar el que li agrada? O no és veritat que la majoria de professors que hem tingut al llarg del nostre pas per l'ESO explicaven tota l'hora i nosaltres com alumnes callàvem? Seguint les normes. Normes... Això és un bon aprenentatge? Personalment he viscut la secundària trobant a faltar moltes coses, les classes, la majoria teòriques no em motivaven, gran part del professorat t'explicava tota la teoria i no hi havia cap mena de feedback. T'estudiaves el temari a casa, ho vomitaves i al cap d'uns dies ja no recordaves res del que vas estudiar. Estic convençut que així no s'aprèn. És més, si tenies la mala sort que et toqués un professor sense ganes, amb una veu que t'adormia, sense cap motivació, ja pots dir adéu al teu aprenentatge. També és cert que hi ha professors diferents, aquells que et marquen de manera positiva, segur que tots pensem amb algú. Aquell que sortia de l'estàndard, que venia motivat, que li agradava la seva professió i segur que tu com a alumne vas aprendre. Malauradament, es poden comptar amb els dits aquests professors... Va arribar 4t de l'ESO i allà ja et fan decidir, decidir si anar pel camí bo (batxillerat), o anar pel camí dolent, el camí dels alumnes que no valen, que no arriben a més. Des de fa anys i avui en dia (tot i que cada cop menys), sempre s'ha vist la Formació Professional, el Grau Mitjà i Superior com una sortida pels ximples, pels que no estudien. Sento dir-ho, però no és pas així, és més, anys més tard són aquesta gent que ha fet graus qui troben primer treball en el món laboral, ja que tenen experiència en les pràctiques que realitzen. Considero que el batxillerat és una bajanada que s'han inventat, per apartat gent. TOTHOM ÉS IMPORTANT, AMB QUALITATS DIFERENTS I TOTHOM HA DE TENIR L'OPORTUNITAT PER APRENDRE ALLÒ QUE LI AGRADA. Igual que la selectivitat. Què és la selectivitat? Serveix d'alguna cosa? Discrimina gent? Jutgeu vosaltres mateixos... S'han de canviar coses, donar solucions, canviar la manera d'ensenyar al batxillerat i a secundària. I som nosaltres els futurs professors que hem de canviar-ho. Ja que des de dalt (lleis polítiques) no faran res. A vegades penso que hauríem de fer com a primària, on els i les mestres donen llibertat als seus alumnes dins d'un espai i allà descobreixin i tenen AUTONOMIA.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les relacions i jo

M'agradaria parlar sobre les relacions de parella des de la meva experiència, de com ho he viscut jo i com ho veig. No tracto de convèncer a ningú, ni molt menys per donar consells, no sóc ningú per fer-ho. Només explico situacions que m'han passat i que us podeu sentir identificats, i si us ajuda a millorar doncs millor que millor.    Avui en dia ningú ens ha ensenyat a gestionar les nostres emocions, a base d'experiències bones i no tan bones en relacions amoroses, vas construint la manera de saber com gestionar els teus sentiments volent el millor per a tu i per l'altra persona. Algú poder ens hauria d'haver explicat quins són els mètodes, les eines per gestionar aquestes emocions. Ningú ens ha donat la recepta, la recepta som nosaltres.   Crec que sóc un noi que viu al dia a dia, sense pensar gaire en el futur i això en les relacions a vegades és complicat. Sóc d'aquelles persones que s'enamoren ràpidament i deixa fluir. D'aquelles que agafen co...

Carta a l'Helena i a l'Òscar

A vosaltres, Helena i Òscar i a tota la banda de las Trompetas de la Muerte .   Fa temps que us volia escriure, i aquest 2022 quan vaig veure que tornàveu, vaig tenir l'oportunitat de veure-us en directe i decidir a fer aquest escrit. No sé si arribareu a llegir aquesta entrada, i si la contestareu, però aquí està. Per vosaltres. Mai abans he escrit sobre cap grup de música. Mai he expressat els meus sentiments i emocions envers  un grup de música, però aquest cop he decidit fer-ho. Sobre vosaltres, sobretot el que transmeteu a sobre de l’escenari. Simplement perquè us adoneu, sigueu conscients del que provoqueu (o almenys a mi) a la gent que us escolta. Fa molts anys que us segueixo, el primer concert que us vaig veure sense coneixe-us, va ser a una Festa Major de Terrassa no recordo l'any, 2008 poder? Allà us vaig descobrir, i des de llavors us he anat seguint, quan us vau separar i ara heu tornat. Teniu alguna cosa diferent, diferent de la resta de grups dels quals he esco...