Les relacions i jo

M'agradaria parlar sobre les relacions de parella des de la meva experiència, de com ho he viscut jo i com ho veig. No tracto de convèncer a ningú, ni molt menys per donar consells, no sóc ningú per fer-ho. Només explico situacions que m'han passat i que us podeu sentir identificats, i si us ajuda a millorar doncs millor que millor. 

 

Avui en dia ningú ens ha ensenyat a gestionar les nostres emocions, a base d'experiències bones i no tan bones en relacions amoroses, vas construint la manera de saber com gestionar els teus sentiments volent el millor per a tu i per l'altra persona. Algú poder ens hauria d'haver explicat quins són els mètodes, les eines per gestionar aquestes emocions. Ningú ens ha donat la recepta, la recepta som nosaltres.  

Crec que sóc un noi que viu al dia a dia, sense pensar gaire en el futur i això en les relacions a vegades és complicat. Sóc d'aquelles persones que s'enamoren ràpidament i deixa fluir. D'aquelles que agafen confiança de seguida i només pensa en el present. Potser aquest viure tant al moment, fa que no tingui ulls pel que pot vindre. He tingut relacions on els primers mesos hem estat molt bé, la cosa funcionava de meravella, però tanta intensitat al principi i deixar fluir tant, després s'apagava i la relació de parella acabava. I en alguns moments, no he sabut explicar com em sentia i què volia realment, i això acaba fent mal. El problema sorgeix quan amb la persona que estàs no esteu al mateix nivell d'enamorament, quan no existeix comunicació per explicar-li com et sents i com se sent ella/ell, què és el que voleu i què no. 

És per això que és difícil i en ocasions contradictori amb un mateix posar-se un fre quan s'està bé amb l'altra persona, perquè l'únic que estàs fent és aturar-te per no estampar-te a la llarga, però ja pressuposant que t'estamparàs. Crec que és el problema que tenim tots els de la meva generació, que pressuposem massa i deixem de sentir-nos massa poc. 

Amb tot això, he arribat a una conclusió, com deia al principi, he tingut experiències molt bones on he estat molt feliç, però d'altres moments on no he sabut gestionar les emocions. Però, arran d'això, d'errors, estic aprenent d'ells i sabent com fer les coses, escoltar-se un mateix i escoltar l'altra persona. Ara sé que si vull tenir una relació, haig de ser totalment sincer amb aquesta persona, conèixer la persona i tenir la confiança per explicar-li com em sento. Sense deixar de viure al moment, de fer plans improvisats, sense pensar si d'aquí a uns mesos estarem junts, poder si poder no, qui sap. El que realment importa és el moment, el moment junts, viure'ns mentre els dos sentim el mateix. 

I aquí està el secret: comunicació, confiança, sinceritat.